Hola companys,
D'uns dies ençà estem assistint a un batibull polític considerable per la negligència en la construcció d'un túnel i les seves repercussions socials.Amb tot el que s'ha dit, encara no veig clar perquè l'administració té tants de problemes per satisfer als veïns. Sobretot perque recordant el cas del turó de la Peira, on l'administració tenia una responsabilitat més difosa i pretèrita, hom pensava que davant de determinats problemes, les autoritats, siguin ajuntament o govern, protegien als ciutadans, reallotjant-los, a l'espera de refer-li l'habitatge o entregar-ne un de nou. Potser el nombre d'afectats, o la negligència incomprensible de no fer les cates, ha espantat tant al govern per les possibles indemnitzacions que li poguessin demanar, o el cost polític que li suposessin les crítiques, que ha trigat més del compte a oferir als veïns el que volguessin i ha intentat tapar, fins i tot als mass-media, les vergonyes associades al cas. Avui sento als mitjans que hi ha acord en els danys amb aquells qui poden tornar a casa, 6000 EUR, però sembla que encara no amb aquells qui ho han perdut tot.
Espero que les baixes temperatures o qualsevol altra factor, no tornin a posar en evidència al govern i als tècnics, més que res pels veïns , es clar, amb qui expressaré la meva solidaritat posant en evidència altres aspectes a revisar, especialment en la política respecte als jocs d'apostes privats del govern Maragall.
Resulta que aprofitant el soroll durant la setmana de la compareixença al Parlament del sr. Nadal per allò succeit al Carmel, s'han aprovat 4 reglaments de joc amb mesures escandaloses, quan la situació actual en aquest sector és prou escandalosa per legislar protegint o afavorint aquestes activitats.
Una prèvia, al mes d'agost del 2004 la sra. Tura, amb una ordre, havia regalat al sector dels bingos més de 900 milions de les antigues pessetes, en concret l'1% de l'import dels cartrons venuts, aspecte que s'ha formalitzat en el nou reglament ampliant horaris d'obertura i permeten més premis de tipus pot. Tot i que les quantitats gastades els darrers 4 anys que tinguem dades, de 1999 fins el 2003, van augmentar 20000 milions de pessetes, s'ha argumentat per fer el reglament que es constata una progressiva disminució de l'activitat relacionada amb aquest joc.Ja m'ho explicaran.
Respecte les escurabutxaques, després que el dep. de treball facilités crèdits milionaris a una empresa com cyrsa del fons de promoció empresarial,mentres inverteix part del diners a l'estranger (la darrera notícia és obrir un casino a República Dominicana), s'aprova un reglament que permet triplicar o multiplicar per cinc segons el cas, les quantitats jugades en CINC SEGONS. Per si no n'hi ha prou s'aprova unes màquines especials, per bingos i salons, que poden donar premis de fins a 300000 pta.
Amb aquesta velocitat i aquest nivell de premis sembla que es busca casinitzar tota Catalunya més que vetllar pel dret a la salut dels usuaris o l'interés general.
Tornem un moment al Carmel i comparem:
Al Carmel es fa un túnel sense fer les cates necessàries i s'enfonsen vivendes, sense morts ni ferits per fortuna. Les famílies pateixen però també es queixen i sembla que la classe política s'esvera.
Obrím la perspectiva, a Catalunya es segueix fent reglaments en relació al joc privat, sense fer estudis de quin impacte poden tenir les noves mesures, és com no fer les cates. El 1995 ja s'havia acceptat en un estudi presentat al Parlament de Catalunya que hi havia més de 100000 persones amb problemes de joc a Catalunya. Per qualsevol governant això hauria de ser un forat molt gros. Al 2005, no sabem les famílies enfonsades, ni els suicidis.Són ciutadans que no es queixen perque, en general, els fa vergonya.Als polítics no, i no s'esveren, s'estimen més parlar del 3%, mentres promouen la ludopatia amb reglaments impropis de gent responsable.
Qui s'atreveix a proposar accions que no us facin passar vergonya ???
|