El primer pas que han de fer els familiars és mirar de resoldre la pròpia situació emocional, posteriorment poden intentar entendre que estan davant d’una addicció, per això és fàcil que la situació escapés al seu control i no es poden sentir culpables.

La fermesa amb que plantegin al jugador els objectius i mesures a seguir, han d’anar acompanyades amb comprensió dels comportament que té el jugador, posant-se emocionalment en la seva situació, no val a fer plantejaments de si m’estimessis no jugaries, cal mostrar respecte com a persona mentre s’ofereix el recolzament per fer allò necessari per mantenir l’abstinència en jugar que en realitat és la seva responsabilitat.

Tot i així insisteixi en que es posi en tractament, sovint no hi ha consciència de malaltia i es nega o no es vol tractar amb el convenciment de que ho podrà fer ell sol, proposi que és la millor solució, que és més fàcil amb ajut professional, que es genera confiança amb una bona rehabilitació, que us fa mal a tots està pendents de les recaigudes i us espanta afrontar-ho sols.

Normalment, els familiars no tenen formació ni experiència en afrontar addiccions i, les bones intencions sense aquests dos elements massa sovint s’aboquen al fracàs.

Per això el consell d’anar a una associació amb professionals, psicòlegs o psiquiatres, amb experiència en joc patològic, ens sembla imprescindible per resoldre la pròpia situació emocional, rebre l’orientació necessària davant els problemes que sorgiran, facilitar el compliment de les mesures preventives i aconseguir un abordatge terapèutic del jugador i el seu problema ,cal entendre que la rehabilitació es un procés llarg i recuperar la confiança estarà associat al compliment de molts objectius diferents, no només el control dels diners.

Evidentment quan més consens i recolzament familiar hi ha en aquest sentit més fàcil serà que el jugador accepti tenir el problema i lluitar per unes relacions afectives que tot i els enganys mantinguts segueixen acceptant-lo .

Quan el nivell de degradació de la malaltia i/o les relacions impedeixen aquesta situació el pronòstic realment és complicat

En qualsevol cas cal explicar al jugador, amb elements objectius, què està passant: les quantitats que sabeu que dedica a jugar, el temps que no està dedicant a la família, la seva irritabilitat o nerviossisme, les mentides que podeu contrastar, etc.

Podeu fer-li veure com us sentiu vosaltres: preocupats, enganyats, tristos... i com intentar canviar la situació que també canviarà la situació emocional de tots, etc.

Us heu de mostrar disposats a ajudar-lo , a complir unes mesures preventives, un tractament que l'ajudi a deixar el joc, a recolzar-lo tot i que pugui recaure o equivocar-se, mentre ell estigui disposat a lluitar....